CARA A CARA: Josep Martínez Rondan Rector, col·laborador de la falla ‘El Mocador’

'Verba volant, scripta manent'. "Les paraules volen, l'escrit roman. Una mica semblant succeeix amb les falles; els monuments es cremen i l'escrit perdura". Es tracta d'una reflexió de Josep Martínez Ronden, rector de Faura i Benifairó de les Valls, i col·laborador de diferents comissions falleres en la redacció dels tradicionals 'llibrets'.

Escrits que, amb el temps, han sabut madurar aportant riquesa cultural mitjançant articles o versos signats per coneixedors de la tradició i la història del Camp de Morvedre i el seu capital. De totes les col·laboracions realitzades per Josep Martínez enguany, cap destacar l'establida amb l'associació cultural falla El Mocador, atès que es compleix el 25º aniversari del primer premi i únic en aquesta posició, concedit per l'Ajuntament de València, a una comissió saguntina, el Mocador.

Quin ha estat la seua aportació al 'llibret' del present exercici?

Explique en vers cada escena de la falla. Enguany és Sagunt, simbolitzat amb un arbre, les arrels del qual són profundes i les seues branques frondoses. Pose en relleu llocs característics com el castell o tradicions com la mico de pasqua.

Cant a la història de la ciutat variant l'estil literari. A més, també incloc altres articles amb temes de diversa índole. És el cas del que dedique a la muntanya de Sant Cristófol, recreant-me en la pau del lloc.

Qüestions del dia a dia que, en ocasions, queden eclipsades per altres més cridaneres.

Sí, hi ha vegades que el vital no ho percebem, atès que queda en un segon pla per altres assumptes. La senzillesa del senyor és molt gran.

No obstant això, no podem oblidar que les falles, els monuments, són una crítica

Sí, però el meu esperit no cerca el comú. A més, intente fer crítiques però sense el típic caràcter de sentència. Convide a reflexionar.

Quin és el seu estil?

Tendisc a la lírica. Sens dubte, l'estil poètic més sublim. Cant a les tradicions, als xiquets, a la naturalesa… I en el rerefons pot descobrir-se la crítica, encara que com ja dic, no en forma de sentència. Jo intente que els versos siguen per al poble.

Durant aquests últims 25 anys, s'ha assistit a una evolució en la concepció dels 'llibrets' de falles.

Fa 25 anys tot era més senzill, estava compost per versos dedicats a les falleres majors de la comarca i al monument. No obstant això, cree que l'evolució ha estat positiva i amb el temps, s'han anat completant amb continguts que atribueixen, sens dubte, qualitat al resultat. El cas del Mocador, el qual ens ocupa ara mateix, resulta ser un bon exemple d'això.

No obstant això, sent sincer, cree que hi ha 'llibrets' que són un poc més fluixos i que no col·laboren en la tasca de dignificar la llengua.

Al cap i a la fi, el 'llibret' és de les coses que queda.

'Verba volant, scripta manent' (les paraules volen, l'escrit roman). Una mica semblant succeeix amb les falles; els monuments es cremen i l'escrit perdura. El monument és efímer, però queda el record que resulta ser molt bell sempre que haja predominat la germanor i el companyerisme.

El Mocador és una de les comissions amb les quals col·labora enguany, però també ho ha fet amb altres falles. Al llarg d'aquests anys he treball amb l'associació cultural falla Santa Anna i amb el Tronaor. Experiències que m'han permès expressar inquietuds personals per qüestions que ens envolten.

Quan es presenta el 'llibret' del 25º aniversari del premi? Dijous que ve, dia 1 de març, en la sala de la Fundació Bancaixa Capellà Pallarés.

Finalment, alguna cosa quin dir a la falla amb la qual va guanyar el primer premi Estic molt content amb els fallers del Mocador. M'alegre que s'hagen acordat del primer premi que tots guanyem fa 25 anys. Espere que, tant ells com els quals lligen el llibre o visiten la falla, reflexionen sobre el que he escrit perquè ho he fet de bon tros afecte.